Eva Baltasar: “Valoro la pau que em dona escriure el que vull, agradi o no agradi”
L’escriptora Eva Baltasar va cloure dijous el primer cicle de Conferències al Paranimf, dedicat a “Dones i literatura”
Fotos: Josep M. Costa.- L’escriptora Eva Baltasar va cloure dijous el primer cicle de Conferències al Paranimf, dedicat a “Dones i literatura”. Acompanyada de la llibretera i periodista Marta Simon, la primera autora en llengua catalana que ha arribat a finalista al prestigiós premi International Booker Prize amb la novel·la Boulder va explicar la seva manera de veure el món a través dels seus llibres i dels seus personatges.
A propòsit de la seva darrera novel·la, Ocàs i fascinació, Baltasar va explicar que l’espiritualitat forma part de la seva vida i “encara que soni molt new age, intento ser present en el món present”, posant de manifest que “és necessari tenir un espai d’autoconeixement per escapar del pilot automàtic i del fet de viure per inèrcia”. Per ella espiritualitat vol dir agraïment a la vida “saber quin sentit li vols donar, quins valors vull que m’acompanyin, sense necessitat d’haver de meditar, ni fer mandales ni passar el rosari”.
Les quatre novel·les que ha escrit Baltasar són retrats de quatre dones totalment contemporànies. “Són els personatges que a mi m’interessen com a lectora”, que situa en el marge de la societat “perquè és un espai on em trobo còmode i parteixo de paisatges de la meva pròpia vida”. I afirma que “creo un personatge que no soc jo, però aprofito la seva veu per explicar les meves incomoditats i dir el que vull dir. És com conèixer algú, una persona que cada dia em sorprèn, que m’acompanya durant un o dos anys i que per mi és molt real”.
La seva primera novel·la, Permagel, va merèixer el Premi Llibreter i va donar peu a una trilogia que completen Boulder i Mamut. Boulder, que va escriure de cap i de nou tres vegades abans no va veure la llum, la va portar a ser finalista d’un dels premis més prestigiosos del món “un fet que vaig viure amb tranquil·litat i agraïment” i que va permetre posar el català en el mapa. I va manifestar que malgrat els molts premis rebuts, tant en poesia com en narrativa, “el que valoro més és la pau que em dona escriure el que vull, agradi o no agradi. Això és el que em fa lliure”.