L'Aplec dels Ous de Balenyà, un dels més antics de Catalunya
Se celebra cada Dilluns de Pasqua i compta amb més de 431 anys de tradició documentada
Els Hostalets de Balenyà – Aquest Dilluns de Pasqua, la plaça Miquel Bosch i Jover dels Hostalets de Balenyà ha tornat a acollir l’Aplec dels Ous, una celebració que acumula més de quatre segles d’història i que està considerada com un dels aplecs més antics de Catalunya, si no el més antic documentat.
La Confraria de la Mare de Déu del Roser, fundada el 1594, organitza aquesta trobada des del 1597, segons ha documentat l’historiador local Josep Tió en una recerca rigorosa. Això vol dir que enguany l’Aplec dels Ous ha arribat a la seva 431a edició, mantenint ben viva una tradició que combina devoció, cultura popular i molta complicitat veïnal.
Sortejos, sardanes i festa popular
El nucli central de l’aplec és el sorteig popular de productes típics com ous, coques, llonganisses, fuets, pernils i espatlles, que es reparteixen entre els assistents. L’activitat es fa a l’exterior de l’església i s’acompanya de l’audició de sardanes a càrrec de la cobla Genisenca. En algunes edicions, també s’hi han sumat actuacions de caramelles, bastoners o esbarts dansaires.
Un sorteig amb història pròpia
Una de les particularitats més destacades de l’aplec és l’evolució dels sistemes de sorteig, que han anat variant al llarg dels anys. A Balenyà, s’han utilitzat fins a sis mètodes diferents:
La virolla, un sistema tradicional amb ruleta, és el més antic i exigia comprar xapes o cartolines per jugar-hi.
Les boles, que es treien d’una bosseta numerada.
Les cartes, un sistema poc durador.
Les tires, en ús des del 1942, amb sèries de números i extracció amb bombo.
Els cartons, el sistema actual, amb cartolines numerades per sèrie i extracció de tres boles per premiar ous, coques i altres productes.
Una pissarra visible informa en tot moment de les tirades, els números premiats i els productes associats.
Una tradició viva i singular
L’Aplec dels Ous no només és una festa popular, sinó un tresor patrimonial viu, conservat gràcies a la constància de la Confraria i la implicació del poble. Amb més de quatre segles d’antiguitat, continua sent una cita imprescindible del calendari local, fidel a les arrels i oberta al futur.