Les restes d’una muralla obren una 'nova pauta urbanística' al poblat ibèric de l’Esquerda

Els treballs arqueològics s'han allargat dues setmanes i han permès recuperar fragments de ceràmica domèstica.

Lourdes Casademont (ACN).- La campanya arqueològica al poblat ibèric de l’Esquerda a Roda de Ter ha tret a la llum fragments d’una nova muralla de 5 m, possiblement anterior al segle IV a.C. La troballa constata un planejament urbanístic diferent al que es coneixia fins ara, que era més modern. La campanya, que va començar el 19 d’agost i va acabar aquest dissabte, ha permès recuperar també diferents fragments de ceràmica d’objectes domèstics així com la dena d’un collaret. Un any més també s’ha treballat al jaciment medieval. En aquesta campanya s’han delimitat finalment les habitacions del celler descobert el 2021 i s’ha obert un nou espai cap a ponent on hi ha un 'enderroc molt potent' de pedres. Aquest nou àmbit s’excavarà en les properes campanyes.

'Ha sigut una campanya molt fructífera', ha detallat a l’ACN la codirectora del jaciment ibèric de l’Esquerda, Montse Rocafiguera. Els treballs s’han centrat en dos punts. A la zona oest, on portaven més anys treballant-hi, ha aparegut l’interior sencer d’un pany de muralla de 5 m i dues parets perpendiculars d’una habitació. Segons la codirectora, el més rellevant és que aquesta habitació 'està anul·lada' per la construcció d’una altra fortalesa. Aquest fet els permet parlar de 'dos plans urbanístics diferents' en aquesta part, una novetat molt destacada després de tots aquests anys d’investigació. 'No podem saber encara la cronologia fundacional de la més antiga -la que han descobert ara- perquè no s’ha arribat al fons, caldrà esperar als propers anys', ha assenyalat. Tot fa pensar que seria anterior al segle IV a.C. A sobre de l’antiga, figura la muralla 'més moderna' i d’estil mediterrani que ja es coneixia fins ara.

Pel que fa al segon sector on s’ha treballat enguany amb una vintena de persones, també s’han trobat indicis de diferents fases que caldrà excavar seguint el seu ordre. En aquest punt, han aparegut restes d’un camp de sitges medieval. A sota, pedres grans i la banqueta d’una possible casa. En un nivell més antic, han aparegut restes del paviment de còdols de la muralla ja coneguda i, més a sota, pedres més grosses del que podria ser l’ampliació d’una torre defensiva.

I entre les peces més destacades, la campanya ha tret a la llum fragments de ceràmica domèstica i, en menor mesura, d’importació -material més de luxe-, uns fragments que permetran 'ampliar la varietat exposada al museu'. A més a més, ha aparegut la dena d’un collaret diferent a les arrodonies descobertes fins ara i una gerra d’aigua.

El jaciment medieval creix cap a ponent

Pel que fa al poblat medieval de l’Esquerda, els treballs s’han allargat durant un mes i han permès delimitar finalment les estructures d’un celler amb quatre habitacions que des del 2021 havien estat excavant. 'Per l’oest no sabíem on acabaven les habitacions', detalla la codirectora del jaciment medieval Esther Travé. Gràcies a aquesta campanya, però, s’ha aconseguit completar. Primer van haver de retirar la vegetació que hi havia acumulada amb una màquina perquè l’espai era inaccessible a peu.

En una segona fase s’ha pogut excavar en alguns punts fins a mig metre des del terra. Això els ha permès donar continuïtat al poblat cap a l’oest i delimitar finalment les estructures del celler. El que ha aparegut, a continuació, és un enderroc de pedra 'molt potent' on podria haver-hi dues habitacions més, 'probablement no relacionades amb el celler'. Aquest punt és el que s’haurà d’excavar en els propers anys.

Les primers restes aparegudes, segons la codirectora, indicarien que aquest nou espai d’uns 40 m2 té una gran superposició d’estructures. 'És la zona més alta del poblat i segurament la més noble, pròpia de les elits', remarca. Els diferents nivells que han aparegut indicarien que durant un període molt llarg aquest espai va ser transformar i reocupat en diferents èpoques. Per contra, s’ha recuperat poc material. Destaca una petita placa de bronze i algunes peces de ceràmica. La més antiga és un bec de gerra d’època carolíngia, del segle IX o X.

La investigadora també ha destacat que, amb la descoberta d’aquest nou espai, ha canviat 'completament' la imatge del jaciment ja que per primer cop ha crescut cap a ponent. En total, hi han treballat una quinzena de persones, entre estudiants i investigadors.