El mes de gener de l’any 1993, Jean-Claude Romand va matar la seva dona, els seus fills, els seus pares, el seu gos i va intentar suïcidar-se, sense aconseguir-ho.
Durant els dies següents, es va saber que no era metge, com tothom creia, ni tampoc investigador a l’Organització Mundial de la Salut, i que tot el que se sabia sobre la seva vida era mentida. No era metge ni cap altra cosa: ni espia, ni traficant d’armes o d’òrgans, com al principi es va pensar, de tan difícil que és admetre que algú pugui no ser res. Es passava els dies al cotxe, a les àrees de servei de les autopistes, i quan va comprendre que estava a punt de ser descobert, va preferir matar els seus abans que enfrontar-se amb les seves mirades.
L’escriptor francès Emmanuel Carrère va llegir els primers articles sobre el cas al diari Libération i de seguida va decidir escriure un llibre, el seu primer llibre de no-ficció. La història d’un criminal narrada en primera persona: la del mateix Carrère.
L’adaptació de l’obra ha anat a càrrec del mateix Manrique i també de Marc Artigau i Cristina Genebat.