'Molta gent es va mobilitzar, com mai havia vist, per col·laborar en les necessitats esdevingudes a les primeres setmanes de la crisi'

Entrevista al doctor Xavier Farrés, de l'ABS de Centelles

Toni Carrasco (Fotos: Toni Carrasco).- Des del passat mes de març tots nosaltres vivim moments convulsos. La pandèmia de la Covid-19 ens està fent molt de mal tant en l'àmbit sanitari com l'econòmic. Avui encetem una sèrie d'entrevistes amb professionals que han viscut i viuen aquesta mena de guerra freda des de primera línia de foc. Trobem al vigatà, Dr. Xavier Farrés, en la seva consulta del CAP de Balenyà, tot preparant les visites del dia i ara, ja des de fa un temps, utilitzant tots els recursos que la nova tecnologia digital ens permet: trucades de telèfon, videoconferències, etc. Els professionals sanitaris s'han hagut d'adaptar a profunds canvis organitzatius amb una important disminució de les visites presencials dels seus malalts a tots els CAP del país. Al doctor Farrés se'l veu ben motivat a la seva feina, que potser, per a molts de nosaltres seria ben angoixant.

En quin moment i per què et vas decidir a estudiar Medicina?

Aquesta sol ser una decisió que vas notant que has de prendre quan, estudiant batxillerat, t'has d'anar decantant per opcions d'estudis universitaris que voldries fer. Hi ha alguna cosa interna que et diu que t'agradaria fer una carrera universitària o una altra. I en el fons el que em va decidir a voler fer medicina és la voluntat i interès per poder ajudar a les persones en els seus problemes de salut. La salut és el bé més preuat que tenim i què més bonic que com a professional els puguis ajudar a mantenir-la o millorar-la.

T'agrada la teva feina actual d'atenció directa als malalts?

Moltíssim i em fa molt feliç i m'omple com a persona i com a professional. No em sentiria còmode si no em pogués dedicar a atendre directament als pacients. És molt enriquidora la relació que n'obtens amb ells. De fet, encara que en alguna època per responsabilitats polítiques hi havia hagut de reduir la dedicació, mai vaig deixar de fer aquesta atenció diària al pacient. Sempre més que malalts o pacients dic, i intento, que la meva relació amb ells és d'amics. Amb els anys estableixes una complicitat amb les persones que va molt més enllà de ser el seu metge.

On treballes actualment?

Des de fa tres anys llargs al CAP de Balenyà, un dels municipis grans de la comarca, i que forma part de l'ABS ( Àrea Bàsica de Salut) de Centelles. Va ser un encert acceptar la proposta de treball que em va fer arribar el Dr. Ramon Vilatimó per sumar-me a aquest equip i projecte, un dels referents de la comarca d'Osona no només parlant des del punt de vista assistencial sinó també en àmbits com la recerca, innovació i docència.

Ens podries explicar alguna anècdota viscuda en aquells primers moments més durs d'aquesta situació quan va començar el març passat?

Segurament n'hi ha moltes, i en positiu, sobretot en el que fa referència a la implicació de les persones dels municipis, empreses, Ajuntament i als voluntaris. Es van mobilitzar com mai havia vist per col·laborar en les necessitats esdevingudes a les primeres setmanes de la crisi. Gràcies a aquestes iniciatives vàrem poder tenir material de protecció individual al CAP (Centre d'Assistència Primària) i a la Residència de gent gran. Des de l'administració no arribaven i era molt angoixant la situació i el risc que es corria. Però una anècdota en especial va ser la de la Sra. Conxita de Balenyà, que truca i s'ofereix per "fer tantes mascaretes com pugui amb les seves màquines de cosir i amb roba que tenia a casa de feia temps", dient que aquesta greu situació li recordava imatges vistes a les guerres, "on s'havia de fer material de protecció de la manera que fos, això és molt semblant i jo m'hi poso si fa", falta va dir. A ella se li van remoure records i vivències i la va empènyer a arremangar-se i no parar de cosir. Una de les moltes lliçons de solidaritat.

Quines tasques sanitàries portes a terme?

Sóc Metge de Família al CAP Balenyà, amb aquesta orientació d'atenció global i integral a les persones, i col·laborant amb el que escaigui a les actuacions socials i de salut del municipi. Tanmateix presto serveis mèdics a la Residència Casal Oller treballant colze a colze amb ells. És un moment cabdal per a donar la màxima atenció a les persones grans que estan a les residències. Han patit molt tant els residents com els treballadors. Actualment sóc el Director Assistencial de l´ABS Centelles, Osona Sud-Alt Congost i Coordinador de les relacions amb la Universitat de Vic i Facultat de Medicina. La nostra ABS té convenis amb la UVIC-UCC i acollim durant l'any a estudiants de Medicina i d'Infermeria. També som un Centre Docent per a Metges i Infermeres Residents de Família que vénen a fer períodes d'estades per a la seva formació com a especialistes d'atenció primària. I amb tot l'equip de Metges i Infermeres de l'ABS desenvolupem molts assajos clínics, essent un dels centres d'atenció primària que en fa més del país.

També col·labores amb altres entitats i centres d'atenció a les persones...

He estat en diferents entitats socials en el decurs dels anys. Actualment sóc el President Diocesà de l'Hospitalitat de Lourdes de Vic, entitat que fa dècades es dedica a activitats amb malalts, gent gran i discapacitats. També estic com a vicedelegat del Banc dels Aliments a Osona.

Quan i com et vas adonar de la gravetat de la pandèmia de la Covid-19 que estem patint?

Quan en poques setmanes van augmentar molt el nombre de casos de persones infectades, algunes d'elles arribaven a requerir ingrés hospitalari amb estades a UCI i amb importants complicacions i seqüeles. A la vegada l'impacte sever que va tenir a les Residències de Gent Gran i l'augment de mortalitat. Hi va haver un gran nombre de professionals sanitaris infectats. Afegir-hi la manca d'EPIs, que sort en vàrem tenir dels voluntaris, d'empreses, de la societat civil en general, de l'Ajuntament. Estava realment tot desbordat i amb col·lapse del sistema sanitari. Varen ser dies difícils i durs, i psicològicament i emocionalment Molta gent ho va passar molt malament. A banda, la manca de coneixement de com actuar enfront del nou virus. Poca gent recorda haver viscut semblant crisi sanitària, econòmica i social.

Creus que es va fer i es fa tot el que cal per atendre a tots els afectats?

Penso que es va fer tot i més, atesa la situació sobtada que es va plantejar. De ben segur però que hi va haver alguna deficiència deguda a què el virus ens anava molt per davant del sistema. Ens obligava a canviar sovint el model d'atenció tant als CAP com a l'Hospital. L'única llacuna la manca d'equips de protecció personal individual i la dificultat que hi havia per a fer PCR, estaven molt limitades i restringides.

Com veus el futur pròxim quant a aquesta malaltia?

Incert. Tot apunta al fet que es mantindrà durant temps l'epidèmia. És positiu que estigui en marxa ja diversos projectes per a descobrir una vacuna, que de ben segur serà d'ajuda per a reduir l'afectació de la comunitat. Malgrat que semblava que amb la calor podia reduir-se el nombre de casos la realitat ens està demostrant el contrari. El virus continua estant molt present a la comunitat i aprofita la relaxació de les mesures que estaven vigents durant l'estat d'alarma. Crec que en tenim per bastant de temps. I si no s'apliquen d'una vegada les mesures que calen en l'àmbit de plantilles de professionals sanitaris i replantejament d'algunes estructures, equipaments i funcionaments ens tornarem a trobar amb un sistema sanitari col·lapsat. Fins al moment poques coses han canviat en aquest sentit

Consideres que les alertes de les autoritats sanitàries i dels respectius governs són massa alarmistes o són reals i necessàries?

Les alertes que ens fan arribar són del tot necessàries, encertades, proporcionades i orientades a controlar aquest increment exponencial del nombre de casos de persones infectades. I de fet, si ho pensem, no són massa complicades de seguir. L'ús de mascareta, el distanciament social i higiene de mans i superfícies són les bàsiques. Tot fos tan fàcil.

Segons el teu parer, la població en general, té constància del que realment està succeint? Em refereixo tant en l'àmbit mèdic, com assistencial, econòmic, laboral, de salut mental...

En general crec que sí que hi ha aquesta constància i consciència. En aquests àmbits hi ha hagut moltes persones que n'han patit les conseqüències i encara les estan patint. Hi ha preocupació per si hi van havent nous brots i no es controlen es pugui haver de dictar novament mesures que es van aplicar durant l'estat d'alarma. Això podria ocasionar moltes dificultats laborals, econòmiques i socials. No obstant hi ha un petit percentatge de població, tal com veiem cada dia, que sembla que per a ells aquesta situació ja hagi passat, que ja no hi ha tant risc, i fa que no segueixin les recomanacions i alertes sanitàries. Fixem-nos que fins a finals de juny, mentre va durar l'estat d'alarma, l'epidèmia estava pràcticament controlada i a partir del seu acabament no han parat d'augmentar dia a dia els casos de contagis.

Què en penseu dels moviments negacionistes que diuen que les accions de confinament envers la població han estat exagerades i que no calien?

Des del màxim respecte a l'opinió de totes les persones, crec que tal com demostren les dades les accions de confinament són les que varen fer possible el control de la primera onada de la COVID-19 i per tant eren correctes i adequades. I molt em temo que si no apareix de veritat aquesta responsabilitat social i personal que sovint se'ns demana des de les administracions i autoritats sanitàries, ens podem tornar a trobar amb un major o menor grau de confinament en un futur no gaire llunyà.

Et sembla que durant molt més de temps haurem de mantenir la distància de seguretat, utilitzar mascaretes i tenir una higiene de mans ben acurada?

Tal com evoluciona la Covid-19, el millor és que ens anem mentalitzant que va per llarg la utilització de distància de seguretat, l'ús de mascareta i la higiene de mans. De fet l'increment diari que veiem en el nombre de persones contagiades està en relació amb àmbits i situacions on no se segueixen aquestes mesures de prevenció. Depèn molt de la conducta individual de cadascú per a afrontar la covid i controlar la seva transmissió comunitària.

Quants estils de proves es poden fer relacionades amb el coronavirus?

La que es fa fonamentalment és la PCR, aquella que s'obté una mostra per frotis de cavitat bucal i nasal. Val a dir que afortunadament ara estem en disposició de fer-ne moltes cada dia als CAP i Hospitals. Només cal adreçar-s'hi i després de la pertinent valoració per part del professional de salut, es fa i s'obtenen els resultats en poques hores. Això ajuda a la detecció precoç de molts casos simptomàtics i també de molts asimptomàtics, mitigant la transmissió comunitària amb les mesures que es recomanen a partir d'un cas positiu.

Una altra prova és la serologia buscant si la persona té anticossos, és a dir si ha passat la malaltia o ha estat contagiat, i si ha desenvolupat defenses. Aquí hi ha moltes ombres i llums, ja que no tothom que ha estat contagiat per la covid genera anticossos i tampoc queda clar si duren massa temps aquests anticossos, amb el qual no és un indicador d'immunitat duradora.

Quina opinió en teniu d'aquestes proves?

Sobretot la PCR és l'element que ens permet saber si una persona és positiva o no,