El gaig blau cria a Osona
Endesa i al Grup de Naturalistes d'Osona-ICHN van instal·lar caixes niu a torres elèctriques per a facilitar la reproducció d’aquesta espècie migratòria i protegida que fins ara només niava a l’Alt Empordà i a la Plana de Lleida.
La pregunta de si el gaig blau nidificaria a la Catalunya central i a Osona en particular ja té resposta, i és un sí rotund. Des del 2004, el Grup de Naturalistes d’Osona-ICHN veia passar exemplars d’aquesta espècie pel nucli de Sant Martí de Sescorts, al terme municipal de l’Esquirol, durant el seu llarg viatge migratori des del sud d’Àfrica cap a Europa. No era habitual, perquè aquest ocell migrador transsaharià sol escollir altres punts del territori per a criar, com l’Alt Empordà i la Plana de Lleida. És per això que l’entitat i Endesa van col·laborar conjuntament per instal·lar caixes niu a torres elèctriques de la zona amb la voluntat de facilitar-ne la seva reproducció. I han donat els seus fruits: dues parelles de Coracias garrulos han niat a la comarca i n’han nascut un total de nou polls.
Així, aquesta passada primavera, una parella de gaigs blaus va decidir no continuar la seva migració cap al nord, cap a França o l’Empordà, i es varen quedar a nidificar en una de les caixes-nius col·locades. I no només aquesta: una altra parella va decidir fer el mateix, però en una cavitat natural d’un arbre, a Gurb, en una zona propera al riu Gurri. Per tant, Osona ha tingut dues parelles nidificants a la plana de Vic, totes dues amb èxit reproductiu, ja que d’un niu n’han volat quatre polls i, de l’altre, cinc. “És la primera vegada que aquesta espècie nidifica a Osona des que es tenen coneixements de l’avifauna comarcal i per això estem molt contents”, explica Carles Martorell, promotor de la iniciativa del GNO-ICHN: “I més perquè aquesta colonització del gaig blau ens indica que encara hi ha racons de la Plana prou ben conservats amb herbassars naturals, marges agrícoles ben vegetats, diversitat de cultius, zones de pastura, etc., que els permeten trobar suficient aliment com per criar tants polls”.
Segons el GNO-ICHN, només es coneixia una dada de nidificació a les comarques de la província de Barcelona, concretament l’any 2009 (i potser el 2010) a Santpedor, al Bages. Per tant, enguany, Osona és l’única comarca de la demarcació on ha criat el gaig blau, i feia 15 anys que no hi criava cap parella.
El 2022 la Companyia va cedir dos suports (un de mitjana tensió i un altre de baixa tensió) ubicats a l’entorn de l’ermita de Santa Maria de Vilanova (segle XVI) perquè allotgessin dues d’aquestes caixes. L’entitat en va col·locar tres més a d’altres instal·lacions properes. Cinc en total, doncs, perquè aquesta espècie que s’alimenta d’insectes (bàsicament de coleòpters i ortòpters) i de petits rèptils, tingués un altre punt on instal·lar el niu més enllà dels forats en arbres, murs i parets de cases velles que sol escollir. Les torres elèctriques, a més, degut a la seva alçada, suposen un important refugi de seguretat davant de possibles depredadors. És una espècie que està patint una davallada de la seva població al conjunt d’Europa degut a la constant intensificació agrícola i a la pèrdua de cavitats per la tala d’arbres vells o per l’aterrament de construccions agrícoles velles.
Fins al moment, aquest ocell només havia nidificat a l’Alt Empordà, a les Terres de l’Ebre i a la Plana de Lleida. Tant sols es coneix una localitat de cria ocasional en tota la demarcació de Barcelona. De fet, aquesta iniciativa se suma a la que Endesa ja duu a terme des de fa anys al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (PNAE), dins la campanya de conservació i reproducció de l’espècie. El projecte fomenta la instal·lació de caixes niu a torres i suports elèctrics ubicats dins i fora del PNAE i del Parc Natural del Montgrí amb l’objectiu de potenciar-ne la seva conservació i reproducció. A més, també es realitza anellament dels pollets que neixen i s’han instal·lat GPS a exemplars adults per fer seguiment de la seva activitat i estudiar els paràmetres reproductors d’aquesta espècie al Parc i a les seves immediacions. Així, el millor coneixement de l’activitat i l’augment dels espais de nidificació permeten optimitzar la col·locació de nous nius. Gràcies a projectes com aquest, que van començar a desenvolupar-se el 1984, el gaig blau ha millorat el seu nivell de conservació a nivell europeu en els últims anys.
La necessitat de tenir cura del gaig blau, espècie protegida per la Directiva d’Aus i present al Llistat Espanyol d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial, és degut la seva fragilitat en aquesta zona en concret, dins de l’àmbit peninsular es tracta de la població més reduïda. En aquest context, la presència de les infraestructures elèctriques suposen un avantatge, ja que la principal amenaça és la manca d’ubicacions naturals per niar.