Griselda Castells: ‘Cal avançar molt si volem parlar d’igualtat’
La Griselda és regidora d’igualtat i primera tinent d’alcaldessa de l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló
Garantir la continuïtat del treball fet fins ara que això suposa crear consciència entre la ciutadania de la necessitat de treballar i entendre que la societat ha de ser més igualitària del que ho és ara, són algunes de les línies de treball de les polítiques d’igualtat per aquesta legislatura. “Això passa per accions molt diverses que poden anar des de xerrades i tallers fins a publicacions en els nostres mitjans locals, accions de caràcter més festiu...”. També, per un treball dins la mateixa estructura municipal i per vetllar i ser exemplars davant la ciutadania en termes d’igualtat.
La Griselda és de les que defensa que portar certes coses a l’extrem pot acabar tenint un resultat
completament invers a allò que es vol aconseguir. I en la lluita per la igualtat, com en moltes d’altres, cal continuar insistint en el fet que existeix la desigualtat i que entre tots i de manera coordinada i amb voluntat de comprensió s’ha de poder millorar i avançar cap a una societat més igualitària.
La dona dins la política ha avançat una mica respecte fa 20 anys o més. Però, la realitat en termes més generals i en la política és “que encara ens cal avançar molt si volem parlar d’igualtat, segurament trobaríem milers de fotos o imatges on surten polítics, que el percentatge de dones és de menys del 10-20%. Per tant, és evident que cal fer molta feina encara”.
Aconseguir que sigui un home o una dona qui ha d’ocupar un lloc o una tasca i que es faci per la necessitat, el coneixement, la capacitat real i no per si és home o dona, “encara no és un fet en la política com tampoc en molts altres àmbits, i això, ha de canviar a tot arreu”.
Una pregunta molt habitual que li acostumen a fer és: si les dones tenen una manera diferent de fer política i la resposta de Castells és sempre sí i no. “Hi ha de tot. Crec que les maneres van més amb la persona, sigui home o sigui dona, que no pas amb el fet de ser una cosa o una altra”. En el seu cas, ha coincidit molt amb la manera de treballar d’alguns companys seus polítics, però també companyes.
Considera que per ser dona ho ha tingut més difícil, però vol recalcar que no només per culpa dels homes, que també, sinó per culpa d’homes i dones.
“Encara estem en un moment en què molta gent, adulta sobretot, creu, conscientment o inconscientment,
que un home ofereix més seguretat, més convicció, més capacitat... i això no és cert. La capacitat no té a veure amb si ets dona o home i aquí és on cal canviar. A banda, els homes porten més anys manant i, per tant, la sensació és de: en saben més”.