Liss Novoa: ‘Espero el dia que no s´hagi de celebrar el dia de la dona’

Liss Novoa és la responsable d’Onlegal, empresa dedicada a oferir serveis jurídics i legals

Com va sorgir la teva vocació empresarial?

En el món laboral tenim dues opcions. O treballar per un altre, o treballar per tu. Treballar per tu, és a dir sent empresari, dona una llibertat que no dona treballar per un tercer. I per mi el món empresarial és una filosofia de vida. Has de ser conscient de que té molt risc, que probablement treballaràs moltes més hores de les que marca el conveni, que hi haurà moltes nits que potser no podràs dormir, que hauràs d’arriscar. Però que si ho saps gestionar, els beneficis que et pot aportar també són molt elevats. I no parlo només dels econòmics. Parlo dels més importants: dels que no es poden quantificar com per exemple la satisfacció personal de veure que tot esforç sempre val la pena, la satisfacció d’aconseguir objectius, la de créixer empresarialment. En definitiva, de ser ambiciós i autoexigent amb tu mateix. També cal dir que personalment, ho porto de forma genètica. Vinc de família que la major part són empresaris.

Quines aportacions diferents fan els homes i dones a les empreses?

És que jo tinc una visió molt diferent. Jo no ho veig des d’un punt de vista d’home o dona. Jo ho miro des d’un prisma de la capacitat de cadascú. He vist dones que desenvolupen feines que tradicionalment han estat majoritàriament desenvolupades per homes, i a la inversa. A les alçades que estem crec que el més important i el que ha de prevaldre i ha d’importar és la capacitat per ocupar el càrrec.

Creus que per ser dona ho has tingut mes difícil? En quins aspectes?

La resposta és segons la meva experiència personal. Perquè reconec que no és el més comú. I podria dir que no. Vaig començar a treballar a la banca. En un cercle on la majoria eren homes. Vaig començar d’oficial en una sucursal de poble als 19 anys i als 22 era directora d’una oficina. On hi havia molt poques directores i a sobre era la més jove de totes elles. Recordo que els meus empleats em doblaven l’edat. I si bé en un principi podria semblar que això de tenir una directora i a sobre molt més jove no els hi anava alhora, de seguida van comprovar que la meva manera de fer i treballar i organitzar estava a l’alçada. Jo no vaig haver de demostrar res pel fet de ser dona. Potser em vaig sentir més pressió més per l’edat que per ser dona. Però una pressió que em posava jo mateixa. Jo volia pujar la meva oficina i així ho vaig fer, perquè va amb el meu caràcter. I ho vam aconseguir. Després vaig estudiar Dret i la meva especialitzat curiosament també la formen gran majoria homes. El sector són concursos de creditors d’empreses i administració concursal. I tampoc m’he sentit discriminada en cap moment. I ara soc advocada, dirigint el meu despatx des de fa uns anys.

Per què cal seguir reivindicant el 8M?

També en contra del que és normal, penso que no s’hauria de fer. Perquè reivindicant un dia com a dia de la dona, ja estem donant a entendre que continuem assumint una situació de desigualtat. I això és el que precisament hauríem d’evitar. Sincerament, jo espero el dia que no s’hagi de celebrar. Serà aleshores quan demostrarem que haurem aconseguit una situació de normalitat.

Com convidaries a altres dones ser emprenadores?

Animo a ser emprenedor quan tens somnis que difícilment assoliràs treballant per tercers, quan estàs disposat a sacrificar hores i esforç, quan estàs disposat a nadar contra corrent, quan estàs disposat treballar 24/7 en alguns moments. Perquè, i encara que sembli contradictori, tot això et donarà una llibertat i satisfacció en l’àmbit personal, que farà que valgui la pena.