Scratch, d’AKA, converteix l’Atlàntida en una discoteca d’ambient queer
El desig, la simulació dels estats anímics i la sexualitat permesa a la dona són alguns dels elements essencials de Scratch
Toni Carrasco (Foto: T.C).- Convertir la Sala Petita de l'Atlàntida en una ambientada discoteca plena d'adolescents no està clar si va ser una bona idea, però l'ambient que es va respirar era força autèntic de les nits d'oci actuals. Divendres es va poder comprovar in situ amb el monòleg Scratch, de la companyia AKA Teatro.
El desig, la simulació dels estats anímics o la sexualitat permesa a la dona són alguns dels elements essencials de Scratch. Una companyia, Aka, hereva d’Associació Descartable, que fa més de deu anys que crea espectacles que apropen al públic jove i adult a temes universals i polèmiques sense vehemència.
La música anava a càrrec de Paula Jornet, l'autor és Daniel J. Meyer i la intèrpret Clara Mingueza, en un monòleg que ens parla de llenguatges multidisciplinaris (música, moviment, noves relacions en directe amb el públic present) i tot dins els límits socials de la sexualitat de les dones, de la constant necessitat d'estar bé i de si realment tot està permès en el món de la nit i de la parella.