Per una banda, es va interpretar el Cant de la Sibil·la, una obra única que transporta al passat amb una història de profecies i de música antiga, en una presentació de la versió creada per a l'ocasió del mateix Casassas acompanyada per Curti. El concert va incloure també un petit repertori de nadales i cançons de bressol amb les veus de Julia Evans Calm, Margot Oliver i Alexandre B.
Fou un èxit de públic en una performance irrepetible amb el so del shakuhachi, la flauta japonesa del mestre virtuós en aquest noble art, Horacio Curti.
La valoració del concert d'alguns dels assistents defineix molt bé el clima que s’hi va viure durant una hora llarga: ascètic, dark, espiritual, subtil, atmosfèric, místic, íntim. Les llums i les ombres teixien per moments Caravaggios i per moments tanizaki, però sempre entre l'ombra profunda i la penombra. Un concert, una performance, una experiència on els diàlegs amb el flautista van esdevenir uns matisos molt rics amb contrastos i amb unes veus femenines magnifiques. Una tècnica, semblant al cant de gola mongol, però amb una altra estètica assolida i que surt amb total naturalitat. El Cant de la Sibil·la fou una interpretació essencialista, pagana, sublim i fascinant.