Un estudi alerta que Tik Tok i Instagram afecten “més“ el benestar psicològic de les noies que dels nois
Les adolescents fan un ús més intensiu de les xarxes i se senten més observades i pressionades per la imatge
Barcelona - Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) revela que les noies que utilitzen Instagram i Tik Tok valoren “més negativament“ que els nois l'impacte d'aquestes xarxes sobre el seu benestar psicològic. Es tracta del primer estudi quantitatiu sobre la percepció dels adolescents espanyols d'aquestes xarxes en diverses facetes de la seva vida social. Entre les possibles causes, la recerca assenyala que les noies fan un ús més intensiu de les xarxes i que se senten més observades i pressionades per la imatge i aspecte físic que hi projecten, a més de necessitar més validació externa.
Un dels resultats de l'enquesta indica que els joves usuaris de Tik Tok valoren especialment que les interaccions amb altres usuaris a través d'aquesta xarxa social els facilita la comprensió i acceptació de les normes i convencions socials.
Però l'estudi alerta que aquesta tendència “resta capacitat crítica“ als adolescents per exemple pel que fa als rols de gènere. Així, les autores de l'estudi, Mònika Jiménez (UPF) i Mireia Montaña (UOC), alerten del “biaix de gènere“ de part dels continguts de Tik Tok i dels efectes “importants“ que aquesta circumstància té sobre els adolescents.
Per exemple, Jiménez apunta que els continguts sobre moda i bellesa que l'algoritme de Tik Tok sol oferir “per defecte a les noies“, tenen una incidència “clara“ sobre la seva imatge corporal o l'autoestima.
En el cas dels nois, el fet que els continguts suggerits estiguin “molt relacionats amb esports i jocs de competició, amb conductes sovint agressives, refermen la idea de l'home dominant vinculat a la masculinitat tòxica, amb pocs espais per mostrar les seves emocions“.
Montaña afegeix que les adolescents tenen una percepció “més crítica i sovint més negativa“ de l'impacte de les xarxes socials en el seu benestar, “possiblement perquè s'hi exposen més intensament i senten més pressió per l'aparença i la validació externa“. Això “apunta“ a una “necessitat urgent“ de reforçar la seva “educació emocional i mirada crítica a les xarxes“.
Més de mil enquestats
L'estudi parteix d'una enquesta a una mostra representativa de 1.043 adolescents espanyols de 12 a 18 anys (el 50,5% noies i el 49,5% nois), dels quals el 70,7% són usuaris de Tik Tok i el 63,8% d'Instagram.
Els enquestats han valorat de l'1 al 5 l'impacte de les xarxes sobre 9 ítems de la seva vida social (de més negatiu a més positiu). Els ítems amb una valoració més baixa tant entre els nois com entre les noies són el benestar psicològic i la comunicació amb les persones adultes més properes (3,06 en ambdós casos). En el cas del benestar psicològic, les dones puntuen aquesta dimensió amb un 2,99, davant del 3,13 dels nois.
Els ítems més ben puntuats són la capacitat d'organització col·lectiva (amb un 3,52), la pertinença grupal (3,51) i la possibilitat d'expressar-se tal com són (3,48). En totes les dimensions de l'estudi, excepte el benestar psicològic, no hi ha diferències rellevants per gènere.
La resta de dimensions valorades són l'habilitat per argumentar i debatre, la socialització entre iguals, l'acceptació de les normes establertes i la presa de decisions i autonomia social.
Efectes “contrarestats“, impacte “neutre“
En termes generals, l'estudi indica que els joves consideren que els efectes negatius de l'ús d'aquestes xarxes es veuen “contrarestats“ pels positius, de tal manera que l'impacte és “neutre“. Per això, les puntuacions de totes les dimensions se situen per sobre de l'equador del 2,5.
Els joves indiquen, fins i tot, certs efectes positius de l'ús de les xarxes sobre el seu benestar psicològic. Per exemple valoren que els facilitin connexió, suport i espais de debat amb persones en situacions similars.
Una altra de les conclusions de l'estudi és que els joves perceben de forma “més positiva“ l'impacte d'aquestes dues xarxes sobre la seva vida social quan en són usuaris que quan no ho són. Entre els usuaris d'Instagram, la capacitat d'organització col·lectiva, i la pertinença grupal, són les dimensions més ben valorades amb un 3,55.
Consumidors actius
D'altra banda, l'estudi mostra que els adolescents tenen una percepció “força acurada“ dels efectes que les xarxes tenen en la seva vida social i emocional, tot i que, a parer de Montaña, “encara hi ha marge per treballar en la seva capacitat crítica, especialment pel que fa a l'algoritme de Tik Tok“.
En la mateixa línia, Jiménez conclou que ara com ara no hi ha estudis que determinin “fins a quin punt els adolescents tenen eines per copsar i afrontar les conseqüències de la dictadura algorítmica“, per la qual cosa “cal analitzar quina és la seva capacitat real per fer-ho i, a partir d'aquí, decidir les eines que necessit